A tota l’escola s’ha treballat l’obra de l’artista del nostre poble, en Miquel Vicente Seuba.
A Infantil, d’una banda, hem pogut exercitar diferents habilitats de pensament a través d’un quadre (observació, formular hipòtesis, imaginar, donar raons, interpretar, etc) i de l’altra, hem pogut aconseguir actituds tan intel·lectuals com sensitives i emotives, a partir de l’anàlisi i el treball artístic i plàstic.
S’ha treballat de forma globalitzada; des de totes les àrees, realitzant diferents activitats.
Des d’un treball de plàstica:
-conèixer a l’artista.


-Visualitzar algunes de les seves obres (lectura d’imatges). L’artista ens ha deixat obres seves per exposar-les al centre.

-Realitzar una obra seguint l’estil de l’artista.




-Visita de l’artista al centre.


Des d’un treball de llengua.
-Treballar l’entrevista (per tal de fer-li algunes preguntes el dia de la visita)

-Invenció de contes a partir de l’anàlisi de les seves obres (i treball de lecto-escriptura posterior)

-Fer frases individuals, resultat de l’anàlisi del que veuen d’un tros d’un mural realitzat en gran grup.




-Posar títols.
-Expressar oralment els sentiments que es desprenen amb la lectura d’imatges.
Des d’un treball de matemàtiques.
-Joc de línies: quines línies componen l’obra (gruixudes/primes, tancades/obertes, … ). Treball de traç a partir de cotxes, pinzells, …

-Simetria
-Dimensions de les obres.
Des d’un treball de música:
-Sentiments que produeix aquest tipus de música -expressada en paper.
-Buscar quina música deu sentir en Seuba quan pinta les seves obres (música moguda/tranquil·la, …)
Des d’un treball d’educació emocional:
-Treball d’emocions a partir dels colors de l’obra. Com ens fa sentir?
Des d’un treball d’habilitats de pensament (desenvolupament de la intel·ligència):
-Raonament, observació, interpretació, comunicació, …
Volem acabar aquesta entrada amb una frase que reflexa la importància de treballar la plàstica i l’art.
“No hi ha millor observador que un nen, perquè els infants contemplen cada pintura amb la frescor i la innocència de la primera mirada. Miren directament cada pintura absorbint-ne allò que hi veuen….
Quan ens anem fent grans, molts de nosaltres perdem la capacitat de respondre amb naturalitat a allò que veiem. Els nens ens poden ajudar a recuperar la ingenuïtat de la mirada” (Lucy Micklethwait)