EN JOAN I ELS SEUS INVENTS 

           Això era i no era un nen anomenat Joan a qui li agradava molt inventar coses. Quan tenia vuit anys va crear un invent molt “xulo”: una màquina de fer mandonguilles amb salsa de tomàquet i patates fregides; posava dins de l’aparell tots els ingredients ben barrejats, sense pelar, ni fer-ne trossets, ni netejar, ni res i la màquina et posava a taula un plat de mandonguilles... Per llepar-se els dits! 

  Un dia, a l’escola, es va organitzar un concurs d’invents. En Joan va pensar en el seu: LA MÀQUINA MANDONGUILLERA!!!! L’endemà al matí, anava tant content cap al “cole” amb el seu invent als braços que no va adonar-se que a la vorera hi havia un entrebanc, amb tanta mala sort que va ensopegar-hi i ell i l’artefacte van anar a espetegar al terra. Va semblar, però, que només havia estat un ensurt; la màquina semblava que no havia rebut cap cop, però quan en Joan va posar-hi les patates, la carn i el tomàquet per elaborar el seu meravellós plat, el resultat va ser un pastís fastigós que no se’l menjaria ni un gos amb molta fam. Tothom va riure: el jurat, els mestres, els companys,... No s’ho podia creure! Així que en Joan se’n va tornar cap a casa amb la cua entre les cames, com un gosset apallissat, trist i avergonyit pel què havia passat. Llavors va decidir que mai més no ensenyaria a ningú cap dels seus invents.

   Però totes les nits de tots els dies de la seva vida no va fer més que pensar en nous invents per fabricar-los els caps de setmana. Així que, quan ja va ser gran, tenia una col·lecció de 326 invents de tota mida i utilitat, per fer qualsevol cosa, des d’una màquina de pelar taronges en tres segons fins a una altra per fer el llit sense deixar-hi ni una sola arruga. La seva família estava molt contenta perquè no havien de fer ni una sola de les feines de la casa; tot ho feien els invents d’en Joan. 

  En Joan es va convertir en el millor inventor de la història, tot i que ningú ho sabia perquè ell no va ensenyar els seus invents a cap persona, tret dels de la seva família. Però un dia, la seva mare es va posar malalta i van haver de cridar al metge. Quan aquest va picar a la porta va obrir-lo ... un dels invents d’en Joan: un robot que donava el bon dia i penjava els abrics al penjarrobes! Llavors, una màquina-rajola el va transportar fins l’habitació dels pares sense que ell hagués de fer ni una passa, i quan hi va arribar, una altra màquina-silló el va seure còmodament i li va servir un cafè. El metge va curar la mare en un tres i no res, però va explicar a tothom que el volia escoltar com n’era de meravellosa la casa d’en Joan gràcies als seus invents. Viure en aquella casa era com viure en un somni! 

  Així va ser com tothom va saber dels invents d’en Joan. A partir de llavors va presentar tots els seus invents i va ser reconegut com el millor inventor de tot el mon, fins i tot pels seus antics companys d’escola i mestres que se’n havien rigut d’ell quan la màquina mandonguilladora no havia funcionat. I en Joan va tornar a creure en si mateix i en les seves possibilitats i es va guanyar el respecte de tothom. 

GUANYADOR
MARC LLOBET
5èA