LA IMPRESSORA DE L’AJUNTAMENT
Fa molts anys, en un poblet
hi va passar una cosa sorprenent que va causar més d’un problema a la
gent: ES VA ESPATLLAR LA IMPRESSORA DE L’AJUNTAMENT!!!!
No és que
no funcionés, sinó que feia una cosa molt estranya: cada vegada que algú
passava per davant de l’edifici municipal i pensava alguna cosa,….
aquella impresora la imprimia.
Per exemple:
si un treballador en entrar, veia l’alcalde i pensava: “Quina corbata
més horrible que porta”, doncs el maleït artefacte imprimia el que
l’home havia pensat i, és clar, l’alcalde s’enfadava moltíssim amb ell.
O una altra
persona anava a fer alguna gestió i pensava: “Què n’és d’antipàtica
aquesta noia que m’està atenent!” i vet aquí que la treballadora també
s’enfadava.
És a dir que
era un veritable problema que la impressora estigués espatllada i per
això van decidir arreglar-la; però no sabien com fer-ho i, mentrestant
la impressora continuava imprimint els pensaments de la gent.
De sobte,
l’alcalde va tenir una idea: va fer venir els millors informàtics del
món perquè l’arreglessin, però cap va saber què fer.
Mentre
tothom es preguntava com acabaria tot aquell embolic, la filla del
batlle, que es deia Maria, molt encuriosida pel que es deia de l’aparell,
va anar a l’Ajuntament a tafanejar. Li va preguntar a un treballador què
succeïa i ell li va respondre que la impressora estava espatllada i per
culpa d’aquest incident la gent estava enfadada amb tothom. La Maria va
anar al despatx del seu pare, on hi havia la impressora del conflicte i
va començar a parlar-li. Va explicar-li que no estava bé el que feia i
que per culpa seva la gent del poble estava de morros els uns amb els
altres.
Com per art
de màgia, la impressora ho va entendre i va imprimir: “D’acord, no ho
faré més. És que m’avorria aquí tota sola copiant només papers oficials”.
La nena va
anar corrents a dir-li al seu pare que la màquina ja estava arreglada.
El seu pare no s’ho podia creure i va anar personalment a comprovar-ho.
Renoi, era veritat! Encara perplex va preguntar a la seva filla com s’ho
havia fet si cap dels informàtics ho havia aconseguit. Ella va respondre:
-He
utilitzat l’única cosa que cap d’ells tenia: la imaginació.
A partir de
llavors, la impressora va deixar de fer coses estranyes i la gent ja no
va tornar a tenir més problemes.
FINALISTA
MARIA
FERNÁNDEZ
5èA