L’altre
dia, estava mirant les notícies i de sobte vaig sentir:
- A partir
d’avui a Catalunya degut a la gran sequera no es podran regar ni la
gespa ni les plantes amb l’aigua de l’aixeta.
Jo tenia al
meu jardí una flor que em preocupava molt ja que era molt bonica i
delicada i de cap manera volia que es morís.
Em vaig posar
a pensar i rumiar la forma de salvar-la. Fins que al final....
- Ja se que
faré! - vaig dir en veu molt fluixeta-.
Faré un
experiment, un invent que pugui servir per donar-li aliment a les
plantes.
Amb sals
minerals que hi havia al terra i una miqueta d’aigua vaig fer una
barreja en un pot.
Després ho
vaig posar tot a dins de una xeringa i d’aquesta manera es gastaria molt
poca aigua i l’arribaria directament a les arrels de la planta.
Al cap de pocs
dies la meva planteta es va tornar a obrir i va poder viure.
Després d’un
temps a tothom li agradava com em va quedar el meu jardí, i vaig tenir
que explicar, fabricar i compartir el meu sistema de reg amb xeringa.
Ara la gent
està molt feliç perquè pot regar les plantes i pot gaudir del jardí
sense malgastar aquest be tant preuat.
Jo estic molt contenta per veure a tots tant satisfets amb el meu invent!
Guanyadora
Neus Bock
4rt-B