Quan vaig tornar
de l’escola estava molt cansat i encara havia de fer els deures, però
abans de començar vaig sentir per les notícies que un grup de científics
anava a posar vacunes als nens de l’Àfrica.
Jo
me’n vaig anar d’amagat al tren amb direcció a Barcelona. Quan vaig
arribar al port vaig preguntar si era aquell el vaixell dels científics
i em van respondre que si. Vaig pujar al vaixell d’amagat, però al
final em vaig cansar i vaig sortir de l’amagatall. Tots em van començar
a renyar però un noi que es deia Àlex va dir:
-
Pareu d’escridassar-lo! Ja me’n preocuparé jo d’ell i trucaré als seus
pares.
-
Gràcies per defensar-me Àlex.
-
De
res, noi.
-
Però… si és l’Àfrica!!!- vaig dir jo.
L’Àlex em va agafar la mà i em va portar a una barraca on un munt de
nens ens esperava. S’havien de vacunar però no hi havia prou vacunes
per a tots i per aquest motiu alguns es morien o es quedaven coixos.
M’oblidava d’una cosa, els vacunaven contra el tètanus i la poliomelitis.
De
sobte un nen em va preguntar:
-
Vols
venir a jugar amb mi a pilota?
-
Sí,
però com et dius?
-
Kikenae, però no perdem el temps i anem a jugar.
-
Eduard!!!
-
És
l’Àlex? No és la mare.On és l’Àlex? I el Kikenae?
-
Eduard, t’havies adormit mentre feies els deures.
-
Mama, de gran vull ser científic i inventar moltes vacunes.
-
No
volies ser jugador de bàsquet?
-
Bé,
puc ser les dues coses?
De
moment no podem saber si l’Eduard serà jugador de bàsquet o un gran
científic, perquè encara és petit però és evident que li ha quedat molt
clara la importància de les vacunes per combatre moltes malalties.
Guanyador.
Eduard Sa.
4tA.