EL NEN CEC 

Hi havia una vegada un poble que es deia Sant Quirze del Vallès on hi vivia un nen de 6 anys que es deia Pere i tenia una germana que es deia Sandra que tenia 10 anys. En Pere era cec i la Sandra acompanyava en Pere per tot arreu. La Sandra un dia es va dir: he d’inventar una vacuna per ajudar al meu germà i els altres nens i nenes que com ell no poden veure res.

La Sandra va anar a la biblioteca va agafar uns llibres de medecina i va anar a cas per poder estudiar com inventar una vacuna per curar la ceguesa. Van passar hores, hores i dies i per fi va dir: - Ja ho tinc, i tota decidida va anar a la farmàcia i va demanar:

-         Voldria una ampolleta d’aigua de Roses, 50 grms. de gotes d’àngel, 50 grms. de pols d’estels, 100 grms. de perletes roses, 100 grms. de pètals de roses blanques i un polsim d’amor.

Com que la farmàcia era molt, molt antiga, li van trobar tot el que ella va demanar, i tota contenta va marxar a casa seva.

Quan va arribar a casa, es va tancar a la cuina i va començar a preparar el seu invent, una mica d’aquí, una mica d’allà fins que va sortir un líquid de color rosa i que feia molt bona olor.

Quan va cridar al seu germà, li va:

-         Ara jo et faré una petita punxada i et posaré aquesta vacuna que he inventat perquè tu i nens com tu pugueu veure-hi.

La Sandra va posar la injecció al seu germà i el va posar a dormir.

Unes hores més tard, quan en Pere es va despertar, va tenir una gran alegria, doncs va veure per primera vegada a la seva germana i tota la seva família, va poder veure els colors i les formes de les coses.

Estaven tots tan contents que van anar a veure el metge i quan li van explicar, el metge li va dir que havia sigut molt atrevida però que les seves ganes de veure al seu germà curat ja valia l’experiment.

Des d’aleshores tots els nens i nenes es van posar la vacuna i mai més va haver-hi gent cega.

I tot això és tant veritat que potser mai no ha passat.

Finalista
Maria Bolos
4rt-A.